15.4.09

La gralla

M’agrada molt aquest instrument d’ensà que vaig sentir La Flama d’Obrint Pas (un grup valencià de música ska i de mestissatge) i la faig sonar des que estic com a graller a la colla castellera de la Universitat de Girona, els Xoriguers de la UdG.
La gralla forma part del conjunt d’instruments anomenats oboès, és a dir instruments de vent, de fusta i de doble llengüeta. De caràcter rústic i de soroll estrident (amb un fresa semblant la de l’ocell anomenat; gralla), és un instrument de carrer, encara que hi han versions més harmonitzades com la gralla dolça o la dolçaina valenciana.
L’ús obligat en la construcció de castells, segurament ha estat el fet determinant en la conservació d’aquest instrument fins als nostres dies. També en moltes comarques s’utilitza en manifestacions populars com són les processons, balls de bastons, matinades...
Us deixo uns quants acords dels repertori dels Grallers del Tempir, per si algú l’interesa aprendre quatre cançons. També és poden tocar amb flabiol.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Estimat amic, no tinc el plaer de conèixer-te, he descobert el teu post a traves d’un altre i amic (La pastanaga verda). M’ha cridat l’atenció aquest referent de la gralla. Sóc tècnic de so, he treballat amb grups com Obrint Pas i Elèctrica d'harma... (tots dos utilitzen gralla, dolçaina), en fi... Estic d’acord amb tu que es un instrument bonic, però només per escoltar-lo durant una estoneta, una cançó, màxim dos, però al cap d’una estona jo la posaria per un lloc que jo se. Tu mateix dius al post que es un instrument estrident, t’agraden les coses estridents??? Admiro la teva afició vers la gralla però simplement crec que són instruments (com l’harmònica per exemple) que s’han de tocar amb molta sensibilització, cura, delicadesa... sempre pensant amb les orelles de la gent que t’envolta (escassejant músics així). Segur que tu ets un d'ells! Una abraçada

albertpenella ha dit...

Estimat anònim, gràcies pel teu comentari. Suposo que deus saber com a tècnic de so que la música de l'Elèctrica d'harma i Obrint Pas no tenen res a veure i suposo que hauràs treballat amb els únics grups semblants, perquè realment n'hi han molt pocs.
Sobre l'instrument, de soroll estrident (en el sentit que no es pot baixar el volum), et pot agradar o no, però la música sempre atrau. S'ha de dir que no és melós com un piano o una guitarra, ni un instrument molt comú en un grup de moda, però en un conjunt instrumental o en una tradició viscuda com el fet casteller o unes sardanes, agafa el seu sentit més ple. Tens raó que sentir només la gralla "a seques", a mi personalment, em cansa... però sobre gustos no hi ha res escrit.
Per cert, l'Elèctrica no toca la gralla ni la dolçaina, sinó el clarinet.

Enric Montsant ha dit...

L'Elèctrica Dharma no toca la gralla (només en un tema i de forma testimonial), ni la dolçaina ni el clarinet.
Toca el saxo soprà.

Publica un comentari a l'entrada

 
2009 Cap al tros. Tots els drets reservats
Aquest és un bloc de l'Albert Penella