Llengua bífida

Bífida, quasi 1,5 metres i molt agressiva. És un serp blanca (Elaphe scalaris), poder una de les més comuns en el nostre país. Majestuosa, viva i realment molt activa, sobretot ara que tots els ocells estan en plena efervescència i deixen tot els nius plens de menjar. La llengua connectada a un petit òrgan situat sobre el cap (Òrgan de Jacobson) que serveix per detectar partícules suspeses en l'aire, olorar en stereo i captar la humitat.

Aquesta és un fotografia extreta ara farà un any molt a prop de Lleida, just en el moment en què el rèptil descendia del jove pi blanc al sentir-se assetjada per la meva presència.

Falgueres

No era un diumenge per anar a la muntanya, ni tampoc per quedar-se a casa. Vaig anar a fer un tros del camí de ronda, sortint de Portlligat. Vaig trobar dins d'aquell gris i humit dia, unes falgueres (planta del grup de les Pteridophyta) que em cridaren l'atenció. La primera és un primer pla d'aquestes plantes sense tija, ni arrel, ni fulles, ni llavors, però amb equivalents més senzills, de colors vius. L'altra imatge és feta unes passes enrera on les protagonistes contiuent essent les brillants plantes verdes amb la costa brava com a teló de fons.

Patates

La patata (Solanum tuberosum) és un tubercle comestible originari de Sud Amèrica, apreciat per tots.

En aquesta imatge només es mostra una de les maneres més saborosa de ser cuinada; bullir-la en oli. La gracia d’aquesta recau en els matisos de colors quotidians i en la perspectiva digna (amb alguns retocs) de ser un quadre de “daily life art”.

Plumes impermeables

Gràcies a un substància “oliosa” segregada per la glàndula uropigial i que els ànecs es distribueixen per tot el cos, les plomes són impermeables. També explica en part el perquè de la flotabilitat d’aquests.

La fotografia està extreta ara farà un any, de l’Albufero de Mallorca, en un dia on la pluja conjuntament amb la temperatura era un factor agradable.

Pol·linització

Els insectes voladors atrets per les flors són un mecanisme de gran ajuda per la reproducció de les plantes. Aquest procés de transferència de pol·len des estamps fins l’estigma (en la majoria de les plantes) s’anomena pol·linització. Aquest té la finalitzat de produir fruits i llavors.

Aquí teniu una imatge d’aquest estiu intentant fen un macro un petit animaló.

Bolets

Fent una volta en bici pels voltants de Roma, en vaig parar en una gran zona verda pujant un turonet per contemplar la vista de la città eterna. En aquell moment vaig descobrir que a la Lazio també hi ha bolets! Si estigués aquí en Ferran A., no en quedaria cap. Només portava el mòbil, però vaig poder treure aquestes tres fotografies: els primers no sé que són i els altres són unes carreretes i darrers uns bolets de tinta.

Aquí les teniu.

Mont-rebei

Bonica estampa del principi del Congost de Mont-rebei. Aquest Espai d'Interès Natural es troba a la Serra del Montsec i és travessat pel Noguera Ribagorça. Té una extensió aproximada de 600 hectàries. Aquest paratge és habitat pel trencalòs, l'aufrany, el voltor comú i l'àguila daurada, entre d'altres. De indudable valor ecològic també atrau a tots els amants de l'espeologia i l'escalda, per les seves impressionants parets i grutes dels cingles.

La convinació del blau turquesa, gris i verd, fan d'aquest inici de pantà de meitats d'estiu, un fabulós lloc per pedres i gaudir de la natura.

Jardí

Sembla l'ull d'un forrellat. I ho és. De fet, quan el travesses entres en una fantàstic jardí envoltat de murs de roca fets per l'art Nazarí. L'olor, el color i els petits rius acanalats fan d'aquest impressionant jardí un lloc idíl·lic per passejar si mai visites l'Alhambra.

Carbassó

 Aquí el teniu! Ben groc i en creixement. Diria que és un carabassó, encara que segur que surt d'una carabassera (Cucurbita pepo). Me la vaig trobar al mini hort d'una caseta quan feina una mica de senderisme per la zona del Cap de Creus. Em va fer gràcia i aquí la teniu.

Blat

El blat (del gènere Triticum) és una del grans més consumits per l'home des del principi de món. Cereal que tan te'l pots trobar en un camp cultivat de forma intensiva, com a la vora de la carretera.

L'espiga gran i verda mostra que ven poc li queda per la sega. Imatge extreta a primera hora del matí on encara es poden observar les restes d'una rosada que donen vida i gràcia a les plantes focalitzades del mig de la fotografia.

La faixa

La faixa és una de les parts imprescindibles en el món casteller. Una de les seves funcions és reforçar l'esquena per l'esforç que faràs en carregar gent al damunt i l'altra és per ser utilitzada com punt de recolzament perquè els altres ascendeixin donant-li la funció d'esglaó on posar el peu.

La primera imatge mostra els Marrecs de Salt recollint les faixes després d'una actuació a la Rambla de Girona. I l'altra és d'un segon dels Castellers de Lleida amb el mocador lligat sobre la faixa.

Girona en el meu cor

Aquest és el meu últim post des de Girona. Vaig arribar molt il·lusionat quan només en tenia 20 i surto amb 6 anys de records arrelats i inoblidables. Fantàstics. Com a ciutat, sens dubte és la més bonica, però la gent és molt millor. Quan vaig acabar la carrera vaig declarar: en ma vida tornaré a estudiar i mai penso treballar de professor. Però mai diguis mai (com diu la cançó de Lax'n busto). Aquest darrers anys he gaudit com el que més fent classes a la millor escola del país i amb un companys de feina inigualables. I de l'estudi, ara hi tornem.

Tampoc es tracta de ficar-nos tendres, perquè llavors hauria de posar una llàgrima de foto. Deixo l'estampa típica de Girona, feta des del Pont de Pedra, mostrant les cases acolorides i el pont Eiffel sobre l'Onyar i la catedral de fons.

Aigua

Feia poc que havia plogut. La veritat és que molt millor perquè fer un tram del Camí de Ronda per la zona del Cap de Creus en ple agost, et fons.
Davant d'un grapat d'oliveres i alzines, vaig trobar un cactus gegant, on encara li restaven unes gotes com boles de vidre en la part anversa de la fulla. Em va crida l'atenció la seva d'adhesió, es com si estiguessin agafades amb velcro. Aquí les teniu.

Liquen

Aquesta rugositat informe i de color groc és un ésser viu. De fet podríem dir que n'hi han dos, ja que els liquen viuen en simbiosi, és a dir, són dues espècies que tenen una relació tròfica que els beneficia; hi han les hifes del fong i les cèl·lules de l'alga en qüestió.

Pic Peguera

El títol d'aquest post hauria de ser "Des del Pic Peguera", perquè el tuc en qüestió no surt en lloc.

Després de 4 hores i escaig, amb uns 1700 metres de desnivell acumulat  sota els peus (ens vam perdre i vam fer una mica més del compte) vam arribar al cim, que no es més que un gran grup de roques posades de qualsevol manera. Allà és on vaig fer aquesta panoràmica.

Paisatge espectacular esquitxat de llacs i neu refrescant. Sol inevitable i airet relaxant típic de gran muntanya. Roques escarpades, pics punxeguts i pedreres com llàgrimes de gegants (em sembla que això últim ha queda t un pèl cursi). En fi, una meravella natural. I després diuen que el Pirineu de Lleida no és el millor.