La canària

La Joana és la meva canària preferida de tots els ocells que tinc al volader, no perquè sigui la més lletja, sinó perquè es la que li he dedicat més temps. Igual que l’any passat en l’època d’aparellament, ha estat atacada per una altra canària. El resultat aquest cop, a part de deixar-li tot el cap sagnant, ha estat la pèrdua de l’ull esquerre. En estat salvatge hagués mort, perquè ningú li hauria aplicat aigua oxigenada i betadine damunt d’unes ferides molt crítiques. Estic orgullós d’ella, perquè a part de ser dura i resistent, l’any passat va ser l’única que aconseguir tirar endavant les seves postes. Espero tornar-la a introduir amb els altres per a que trobi parella i ens empleni la gàbia de nous ocellets.