La rosella és una planta que freqüenteja els marges dels camins i a la primavera dona color a qualsevol descampat i alegria als paratges de cultiu. Espècie delicada i atrevida, no dubta en alçar-se quasi un metre per poder perfumar als excursionistes de les terres de secà.
Aquest exemplar de Papaver rhoeas és el més representatiu i comú del nostre país. Quant encara és jove, mostra una petita càpsula a l’extrem de la tija, que guarda tota la simplicitat i bellesa d’aquest esser viu. Encara que els pètals són lleument verinosos pels animals herbívors, les fulles verdes fresques es poden cuinar com els espinacs on perden les seves propietats verinoses però manté les qualitats sedants.
8 comentaris:
Llàstima que aquestes flors tan boniques no tinguin ratlletes blanques verticals. Aleshores sí serien autèntiques...
Per segona vegana en aquest blog, haig de dir que la foto és molt bonica.
Ei!! No sé si tu també ho feies, però jo amb aquestes flors jugava a "gall, gallina o pollet". Es tractava d'obrir la càpsula i endevinar de quin color sortiria la flor.
Nico, la veritat és que no hi he jugat mai. Ja ho provarem.
Ferran, les flors que dius tu, només es troben a Euskal Herria i surten entre cep i cep.
En essència la fotografia és allò que poses davant de la càmera. Si és la natura... fantàstic. Per moments contemplant el teu blog fins i tot arriba la bona olor i l'aire net.
Moltes gràcies per les lletres Araceli, el comentari i la poesia d'una professional és realment motivador.
está bastante bien. tengo pendiente hacer el camaleón de lego.
César González
Aquesta planta és l'herba viperina (Echium vulgare). Se'n diu així perquè la flor recorda el cap d'un escurçó.
Publica un comentari a l'entrada