Bífida, quasi 1,5 metres i molt agressiva. És un serp blanca (Elaphe scalaris), poder una de les més comuns en el nostre país. Majestuosa, viva i realment molt activa, sobretot ara que tots els ocells estan en plena efervescència i deixen tot els nius plens de menjar. La llengua connectada a un petit òrgan situat sobre el cap (Òrgan de Jacobson) que serveix per detectar partícules suspeses en l'aire, olorar en stereo i captar la humitat.
Aquesta és un fotografia extreta ara farà un any molt a prop de Lleida, just en el moment en què el rèptil descendia del jove pi blanc al sentir-se assetjada per la meva presència.
4 comentaris:
Albert: perdona per insinuar que trobava a faltar les teves publicacions al blog. Acabo de veure que has tornat a publicar i m'alegra molt. De tota manera, trobo que les serps són fastigoses. Això sí, la fotografia és molt bona. Enhorabona.
Gràcies Ferran. Ara haig de fer més fotos, perquè ja no me'n queden.
Fins la propera.
Veig que tot i marxar la cosa, per aquí, seguéis igual de mogudeta no?
Albert tot bé o que? Bueno segur, segur que sí, i sinó segur que aviat sí! Avera si em dius alguna cosa eh?
A part també et faig promoció del meu blog, ja que hi som... jajajajajaj (www.Enmusikcat.blogspot.com) Va tiu avera si i entras i et fas seguidor, jajajajaja Cuida't crak etern!!!
T'escric en breu i tu també explica'm quelcom.
Fins la propera.
Publica un comentari a l'entrada