El títol d'aquest post hauria de ser "Des del Pic Peguera", perquè el tuc en qüestió no surt en lloc.
Després de 4 hores i escaig, amb uns 1700 metres de desnivell acumulat sota els peus (ens vam perdre i vam fer una mica més del compte) vam arribar al cim, que no es més que un gran grup de roques posades de qualsevol manera. Allà és on vaig fer aquesta panoràmica.
Paisatge espectacular esquitxat de llacs i neu refrescant. Sol inevitable i airet relaxant típic de gran muntanya. Roques escarpades, pics punxeguts i pedreres com llàgrimes de gegants (em sembla que això últim ha queda t un pèl cursi). En fi, una meravella natural. I després diuen que el Pirineu de Lleida no és el millor.
5 comentaris:
Molt boniques les fotos. Per cert, m'agradaria fer un encapçalament semblant al teu en el meu blog. Em podries dir com fer-ho?
Em demanes molt. Sempre es podrà compensar amb uns quants bolets a la llosa.
Fet, però ara que marxes és el moment de descobrir secrets als amics, oi?
Quin paisatge més maco i quin cel més blau...
s'assembla al pagaré
Publica un comentari a l'entrada