Boc

Abans de pujar el Mulhacén hi ha un petit llac amb un refugi lliure al cantó, on podem descansar abans de fer l'última tirada. Allà és on em vaig trobar un mascle de cabra salvatge ibérica (Capra pyrenaica hispanica). Molt imponent, no m'hi vaig acostar gaire, devia pesar vora els 100 kg.

Aquesta subespècies del genere Capra, només es troba a Sierra Nevada. Els seu depredadors naturals quasi han desaparegut (l'os, l'àguila i el llop) però la caça furtiva sempre els hi és una amenaça.

El cau del duc

A principi de curs vam anar a fer una sortida cultural amb els nois de 1r d'ESO al Montgrí. Després d'una estona pujant (uns 200 metres), vam arribar al Cau del Duc, que ve ha ser una petita cova natural feta per l'erosió de l'aigua en la roca calcaria, on s'han trobat eines datades al paleolític inferior. Des d'allà vam captar algunes imatges d'aquell assolellat paratge empordanès.

Cries de camaleó

Mai hauria pensat aconseguir fer néixer uns camaleons, encara que ho comentava a la gent i ho posava tot de la meva part... no m'ho creia.

Doncs sí, després de només 5 mesos i 7 dies, 14 camaleons del Iemen han sortit del seu embolcall energètic. 26 dels seus germans no van acabar de formar-se dins de l'ou i van morir per un excés d'humitat dins la incubadora. Aconsegueixen sortir a l'exterior mitjançant una espècie de dent que serveix per foradar l'ou, però que el perden després d'utilitzar-lo. Els primers 3 o 4 dies no mengen, però al cap de poc no paren de llençar la seva llengua-projectil a qualsevol cosa diminuta que es mogui.

Esperem que la majoria sobrevisquin aquest primers dies en el seu habitacle de plàstic.

 

Artròpode

Caminant pels voltants de Lleida amb mon germà petit, buscant algun animaló, vam trobar aquest petit artròpode. Suposo que deu ser un tipus de centpeus. Al tocar-lo, s'enrotllava, cosa queva provocar que els comencéssim a tocar-los tots. Vaig captar una foto en l'esquerdada terra on es trobava... però era molt vulgar. Al saturar-li el color, la imatge va quedar més atraient, amb aquest taronja fisurat de fons i al mig, la tímida espiral amb potes que ressaltava, mostrant l'única cosa viva del paratge.

Mar

Aquesta és una fotografia feta a finals d'octubre a Mallorca, on després d'anar a visitar parc natural de s'Albufera, vam anar a fer un futbol platja a Pollença. Amb la zona deserta perquè acabava de ploure i el mar més o menys calmat dins el golf, vaig aprofitar fer captar la típica imatge d'aigua calmada. Un blau predominant i tranquilitzant que invita a llençar-se a fer-se un bany sobre la esmicolada i neta capa de sorra que es desfà al trepitjar-la.

Isards

Després de molt temps, torno ha editar un post amb alguna de les fotos que faig.

Ahir vam fer l'Olla de Núria, és a dir, una volta pels pics del voltant del Santuari de Núria... molt bonic però esgotador. Pujant i baixant ens vam trobar molts grups d'isards (Rupricapra pyrenaica) que la majoria s'allunaven fent saltirons en pic ens veiem.

És un tipus de cabra esvelta de pelatge majoritàriament tons marrons tirant a groguencs, amb banyes curtes i persistents amb la punta en forma de ganxo. Aquest mamífers de la família dels bòvids d'uns 50kg a Catalunya es troba als Pirineus, a partir del 500m. Poc amigable i espantadís; un ens va intentar plantar cara al apropar-nos a 30 metres de distància, però al cap de dos segons va fugir esvalotat.

Camaleó del Iemen

Us presento el meu camaleó: l'Enciam. És un camaleó del Iemen o Velat (Chamaleon calyptratus). Exemplar mascle prostrat a la meva mirada i a la càmera, sap qui mana i qui li dona de menjar. En realitat és una espècie de rèptil agressiva, però el anar tocant-lo tan sovint ha fet d'aquest exemplar un ésser molt agradable i sentimental. Sentimental, perquè de fet, canvia a tonalitats més vives o més apagades segons si se li dona de menjar, si li mostres una femella o si té fred, entre d'altres.

Animals curiosos amb ulls independents, mans i peus en forma de manyoples, cua prènsil, llengua utilitzada com a projectil per atrapar les desafortunades preses i cap allargat. Té les oïdes pràcticament atrofiades, però d'altra banda té molt desenvolupada la vista i el tacte. Els seus fràgils moviments o l'exhibició de colors i postures quant se li presenta un altre exemplar de camaleó al davant, són francament impressionants.

Roselles

La rosella és una planta que freqüenteja els marges dels camins i a la primavera dona color a qualsevol descampat i alegria als paratges de cultiu. Espècie delicada i atrevida, no dubta en alçar-se quasi un metre per poder perfumar als excursionistes de les terres de secà.

Aquest exemplar de Papaver rhoeas és el més representatiu i comú del nostre país. Quant encara és jove, mostra una petita càpsula a l’extrem de la tija, que guarda tota la simplicitat i bellesa d’aquest esser viu. Encara que els pètals són lleument verinosos pels animals herbívors, les fulles verdes fresques es poden cuinar com els espinacs on perden les seves propietats verinoses però manté les qualitats sedants.

Argelaguer

Argelaguer és un petit poble situat a prop d’Olot. És conegut pel laberint fet de branques que té al cantó, obra d’un veí després d’una dura i imaginativa dedicació. Aquest paratge s’ha convertit en un lloc d’atractiu turístic per a tota la família. A pesar de la seva grandària, el seu creador continua ampliant-lo, de fet en aquest darrer any ha construït aquestes dues torres que es veuen en la fotografia. Poder aquesta retocada imatge seria idònia per una samarreta fent publicitat del poble.

Flor de muntanya

De colors roses i liles, aquesta petita planta florida no destacava davant la meravellosa cadena de marmites d’aigua gèlida que fresaven el petit mirador. La vaig trobar darrera del cartell explicatiu del paratge i vaig voler que fos ella la protagonista d’aquesta imatge.

Mulhacén 3.478m

El passat dijous vaig pujar el cim més alt de la península aprofitant la meva estada a Granada. El Mulhacén té 3.478 metres d'alçada i està situat dins d'un conjunt de muntanyes metamòrfiques (majoritariament) que formen Sierra Nevada. Creada pel xoc de dues grans plaques tectòniques, guarda una gran varietat de flora pròpia també de continent africà.

Per poder coronar aquest 3.000 (un menys) va caldre recorre 15 km durant 5h 30', assolir un desnivell de 1.240 metres, 3 ampolles d'aigua ensucrada i crema solar de factor 50. Una excursió que paga la pena, però només per realitzar-la un cop (sobretot si la fas a l'estiu).

Panoràmica on es pot apreciar el Veleta a l'esquerra i el Mulhacén al fons

Foto feta des del Mulhacén on al fons es veu el Veleta... un gran recorregut.

El dibuix de l'esquerra és l'excursió dibuixada amb dades de GPS en el Google Earth.

El cranc

Fent submarinisme amb tub per la Costa del Tropical (província de Granada) em vaig trobar una ostra que no feia més de 4 dits de llarg. Vaig sortir de l’aigua per poder-la inspeccionar a fons amb l’ajuda del ganivet aquàtic. El mol·lusc marí se’m resistia i al obrir-lo vaig entendre el perquè, s’estava menjant un crustaci, en concret una cria de cranc recent nascut, era molt petit i encara no tenia la closca dura (exosquelet) formada.

Racons de la Vall de Boí

Aquí teniu unes fotografies de 4 racons bonics de la Vall de Boí, emmarcades un un ambient de pobles muntanyencs. Aquesta vall consta d'un conjunt de 8 esglésies romàniques que són etiquetades com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Paga la pena visitar-ho.

Balcons de Taüll

Campanar de st. Feliu de Barruera

Finestra de Durro

St. Joan de Boí

Granota roja

La granota vermella (Rana temporaria) és un amfibi de pell llisa i d’un color uniforme variable tendint al vermellós. És d’hàbits crepusculars, encara que a zones de muntanya, se la pot veure bellugar durant el dia. Acostuma a trobar-se en aigües estancades, encara que també la podem observar en rierols amb vegetació abundant, on es reprodueix posant entre 5.000 a 10.000 ous envoltats d’una massa gelatinosa. Aquesta estava al bell mig d’una basa a 2.500 metres d’alçada i com que no s’apropava la vaig haver d'anar a buscar. Es troba per tot Europa.

Petjada de dinosaure

A Isona (província de Lleida) hi ha un jaciment fòssil molt important on es veuen reflectides més de 2.000 petjades de dinosaure. Encara es desconeixen quants dinosaures van arribar a passar i de quines espècies es tractava. Es creuen que eren rèptils de costa, donat que les petjades que hi ha al Conca del Dellà es van formar dins l’aigua. Aquí en teniu una.