30.9.11

Girona en el meu cor

Aquest és el meu últim post des de Girona. Vaig arribar molt il·lusionat quan només en tenia 20 i surto amb 6 anys de records arrelats i inoblidables. Fantàstics. Com a ciutat, sens dubte és la més bonica, però la gent és molt millor. Quan vaig acabar la carrera vaig declarar: en ma vida tornaré a estudiar i mai penso treballar de professor. Però mai diguis mai (com diu la cançó de Lax'n busto). Aquest darrers anys he gaudit com el que més fent classes a la millor escola del país i amb un companys de feina inigualables. I de l'estudi, ara hi tornem.

Tampoc es tracta de ficar-nos tendres, perquè llavors hauria de posar una llàgrima de foto. Deixo l'estampa típica de Girona, feta des del Pont de Pedra, mostrant les cases acolorides i el pont Eiffel sobre l'Onyar i la catedral de fons.

4 comentaris:

Ferran Arizcun Arizcun ha dit...

Bon viatge i bona estada a la ciutat eterna. Et trobarem a faltar. Segueix publicant al blog i fins ben aviat. Una abraçada.

Toni Cassany ha dit...

Això: continua publicant i així sabrem de tu. Celebro que t'enduguis tant de bo de Girona. Diuen que és una ciutat de difícil entrada i de pitjor sortida. Tu ho confirmes. Ànims.

albertpenella ha dit...

Intentaré continuar publicant, ara, els següents post seran del rebost de fotografies que em queden.
Toni, la veritat és que vaig entrar encantat de la vida, però efectivament, sortir costa. Ens veiem,

Joan ha dit...

Albert... pobre de tu que pleguis de publicar fotos. A més a més segur qua a roma hi trobes un munt de coses interessants. Una forta abraçada i fins aviat.

Publica un comentari

 
2009 Cap al tros. Tots els drets reservats
Aquest és un bloc de l'Albert Penella