Cap al tros

Falgueres

2012-01-05T09:00:00.000+01:00

No era un diumenge per anar a la muntanya, ni tampoc per quedar-se a casa. Vaig anar a fer un tros del camí de ronda, sortint de Portlligat. Vaig trobar dins d'aquell gris i humit dia, unes falgueres (planta del grup de les Pteridophyta) que em cridaren l'atenció. La primera és un primer pla d'aquestes plantes sense tija, ni arrel, ni fulles, ni llavors, però amb equivalents més senzills, de colors vius. L'altra imatge és feta unes passes enrera on les protagonistes contiuent essent les brillants plantes verdes amb la costa brava com a teló de fons.

Patates

2011-12-27T09:00:00.000+01:00

La patata (Solanum tuberosum) és un tubercle comestible originari de Sud Amèrica, apreciat per tots.

En aquesta imatge només es mostra una de les maneres més saborosa de ser cuinada; bullir-la en oli. La gracia d’aquesta recau en els matisos de colors quotidians i en la perspectiva digna (amb alguns retocs) de ser un quadre de “daily life art”.

Plumes impermeables

2011-12-20T09:00:00.001+01:00

Gràcies a un substància “oliosa” segregada per la glàndula uropigial i que els ànecs es distribueixen per tot el cos, les plomes són impermeables. També explica en part el perquè de la flotabilitat d’aquests.

La fotografia està extreta ara farà un any, de l’Albufero de Mallorca, en un dia on la pluja conjuntament amb la temperatura era un factor agradable.

Pol·linització

2011-12-13T09:00:00.001+01:00

Els insectes voladors atrets per les flors són un mecanisme de gran ajuda per la reproducció de les plantes. Aquest procés de transferència de pol·len des estamps fins l’estigma (en la majoria de les plantes) s’anomena pol·linització. Aquest té la finalitzat de produir fruits i llavors.

Aquí teniu una imatge d’aquest estiu intentant fen un macro un petit animaló.

Bolets

2011-12-06T09:00:00.003+01:00

Fent una volta en bici pels voltants de Roma, en vaig parar en una gran zona verda pujant un turonet per contemplar la vista de la città eterna. En aquell moment vaig descobrir que a la Lazio també hi ha bolets! Si estigués aquí en Ferran A., no en quedaria cap. Només portava el mòbil, però vaig poder treure aquestes tres fotografies: els primers no sé que són i els altres són unes carreretes i darrers uns bolets de tinta.

Aquí les teniu.

Mont-rebei

2011-11-03T09:00:00.001+01:00

Bonica estampa del principi del Congost de Mont-rebei. Aquest Espai d'Interès Natural es troba a la Serra del Montsec i és travessat pel Noguera Ribagorça. Té una extensió aproximada de 600 hectàries. Aquest paratge és habitat pel trencalòs, l'aufrany, el voltor comú i l'àguila daurada, entre d'altres. De indudable valor ecològic també atrau a tots els amants de l'espeologia i l'escalda, per les seves impressionants parets i grutes dels cingles.

La convinació del blau turquesa, gris i verd, fan d'aquest inici de pantà de meitats d'estiu, un fabulós lloc per pedres i gaudir de la natura.

Jardí

2011-10-27T09:00:00.001+02:00

Sembla l'ull d'un forrellat. I ho és. De fet, quan el travesses entres en una fantàstic jardí envoltat de murs de roca fets per l'art Nazarí. L'olor, el color i els petits rius acanalats fan d'aquest impressionant jardí un lloc idíl·lic per passejar si mai visites l'Alhambra.

Carbassó

2011-10-20T09:00:00.003+02:00

Aquí el teniu! Ben groc i en creixement. Diria que és un carabassó, encara que segur que surt d'una carabassera (Cucurbita pepo). Me la vaig trobar al mini hort d'una caseta quan feina una mica de senderisme per la zona del Cap de Creus. Em va fer gràcia i aquí la teniu.

Blat

2011-10-11T09:00:00.006+02:00

El blat (del gènere Triticum) és una del grans més consumits per l'home des del principi de món. Cereal que tan te'l pots trobar en un camp cultivat de forma intensiva, com a la vora de la carretera.

L'espiga gran i verda mostra que ven poc li queda per la sega. Imatge extreta a primera hora del matí on encara es poden observar les restes d'una rosada que donen vida i gràcia a les plantes focalitzades del mig de la fotografia.

La faixa

2011-10-04T09:00:00.005+02:00

La faixa és una de les parts imprescindibles en el món casteller. Una de les seves funcions és reforçar l'esquena per l'esforç que faràs en carregar gent al damunt i l'altra és per ser utilitzada com punt de recolzament perquè els altres ascendeixin donant-li la funció d'esglaó on posar el peu.

La primera imatge mostra els Marrecs de Salt recollint les faixes després d'una actuació a la Rambla de Girona. I l'altra és d'un segon dels Castellers de Lleida amb el mocador lligat sobre la faixa.

Girona en el meu cor

2011-09-30T10:35:00.003+02:00

Aquest és el meu últim post des de Girona. Vaig arribar molt il·lusionat quan només en tenia 20 i surto amb 6 anys de records arrelats i inoblidables. Fantàstics. Com a ciutat, sens dubte és la més bonica, però la gent és molt millor. Quan vaig acabar la carrera vaig declarar: en ma vida tornaré a estudiar i mai penso treballar de professor. Però mai diguis mai (com diu la cançó de Lax'n busto). Aquest darrers anys he gaudit com el que més fent classes a la millor escola del país i amb un companys de feina inigualables. I de l'estudi, ara hi tornem.

Tampoc es tracta de ficar-nos tendres, perquè llavors hauria de posar una llàgrima de foto. Deixo l'estampa típica de Girona, feta des del Pont de Pedra, mostrant les cases acolorides i el pont Eiffel sobre l'Onyar i la catedral de fons.

Aigua

2011-09-20T09:00:00.007+02:00

Feia poc que havia plogut. La veritat és que molt millor perquè fer un tram del Camí de Ronda per la zona del Cap de Creus en ple agost, et fons.
Davant d'un grapat d'oliveres i alzines, vaig trobar un cactus gegant, on encara li restaven unes gotes com boles de vidre en la part anversa de la fulla. Em va crida l'atenció la seva d'adhesió, es com si estiguessin agafades amb velcro. Aquí les teniu.

Liquen

2011-09-13T09:00:00.006+02:00

Aquesta rugositat informe i de color groc és un ésser viu. De fet podríem dir que n'hi han dos, ja que els liquen viuen en simbiosi, és a dir, són dues espècies que tenen una relació tròfica que els beneficia; hi han les hifes del fong i les cèl·lules de l'alga en qüestió.

Pic Peguera

2011-09-06T09:00:00.003+02:00

El títol d'aquest post hauria de ser "Des del Pic Peguera", perquè el tuc en qüestió no surt en lloc.

Després de 4 hores i escaig, amb uns 1700 metres de desnivell acumulat sota els peus (ens vam perdre i vam fer una mica més del compte) vam arribar al cim, que no es més que un gran grup de roques posades de qualsevol manera. Allà és on vaig fer aquesta panoràmica.

Paisatge espectacular esquitxat de llacs i neu refrescant. Sol inevitable i airet relaxant típic de gran muntanya. Roques escarpades, pics punxeguts i pedreres com llàgrimes de gegants (em sembla que això últim ha queda t un pèl cursi). En fi, una meravella natural. I després diuen que el Pirineu de Lleida no és el millor.

Boc

2011-08-29T09:00:00.002+02:00

Abans de pujar el Mulhacén hi ha un petit llac amb un refugi lliure al cantó, on podem descansar abans de fer l'última tirada. Allà és on em vaig trobar un mascle de cabra salvatge ibérica (Capra pyrenaica hispanica). Molt imponent, no m'hi vaig acostar gaire, devia pesar vora els 100 kg.

Aquesta subespècies del genere Capra, només es troba a Sierra Nevada. Els seu depredadors naturals quasi han desaparegut (l'os, l'àguila i el llop) però la caça furtiva sempre els hi és una amenaça.

El cau del duc

2011-08-22T09:00:00.012+02:00

A principi de curs vam anar a fer una sortida cultural amb els nois de 1r d'ESO al Montgrí. Després d'una estona pujant (uns 200 metres), vam arribar al Cau del Duc, que ve ha ser una petita cova natural feta per l'erosió de l'aigua en la roca calcaria, on s'han trobat eines datades al paleolític inferior. Des d'allà vam captar algunes imatges d'aquell assolellat paratge empordanès.

Cries de camaleó

2011-08-15T09:00:00.031+02:00

Mai hauria pensat aconseguir fer néixer uns camaleons, encara que ho comentava a la gent i ho posava tot de la meva part... no m'ho creia.

Doncs sí, després de només 5 mesos i 7 dies, 14 camaleons del Iemen han sortit del seu embolcall energètic. 26 dels seus germans no van acabar de formar-se dins de l'ou i van morir per un excés d'humitat dins la incubadora. Aconsegueixen sortir a l'exterior mitjançant una espècie de dent que serveix per foradar l'ou, però que el perden després d'utilitzar-lo. Els primers 3 o 4 dies no mengen, però al cap de poc no paren de llençar la seva llengua-projectil a qualsevol cosa diminuta que es mogui.

Esperem que la majoria sobrevisquin aquest primers dies en el seu habitacle de plàstic.

Artròpode

2011-08-08T09:00:00.008+02:00

Caminant pels voltants de Lleida amb mon germà petit, buscant algun animaló, vam trobar aquest petit artròpode. Suposo que deu ser un tipus de centpeus. Al tocar-lo, s'enrotllava, cosa queva provocar que els comencéssim a tocar-los tots. Vaig captar una foto en l'esquerdada terra on es trobava... però era molt vulgar. Al saturar-li el color, la imatge va quedar més atraient, amb aquest taronja fisurat de fons i al mig, la tímida espiral amb potes que ressaltava, mostrant l'única cosa viva del paratge.

Mar

2011-08-01T09:00:00.014+02:00

Aquesta és una fotografia feta a finals d'octubre a Mallorca, on després d'anar a visitar parc natural de s'Albufera, vam anar a fer un futbol platja a Pollença. Amb la zona deserta perquè acabava de ploure i el mar més o menys calmat dins el golf, vaig aprofitar fer captar la típica imatge d'aigua calmada. Un blau predominant i tranquilitzant que invita a llençar-se a fer-se un bany sobre la esmicolada i neta capa de sorra que es desfà al trepitjar-la.

Isards

2011-07-25T16:40:00.000+02:00

Després de molt temps, torno ha editar un post amb alguna de les fotos que faig.

Ahir vam fer l'Olla de Núria, és a dir, una volta pels pics del voltant del Santuari de Núria... molt bonic però esgotador. Pujant i baixant ens vam trobar molts grups d'isards (Rupricapra pyrenaica) que la majoria s'allunaven fent saltirons en pic ens veiem.

És un tipus de cabra esvelta de pelatge majoritàriament tons marrons tirant a groguencs, amb banyes curtes i persistents amb la punta en forma de ganxo. Aquest mamífers de la família dels bòvids d'uns 50kg a Catalunya es troba als Pirineus, a partir del 500m. Poc amigable i espantadís; un ens va intentar plantar cara al apropar-nos a 30 metres de distància, però al cap de dos segons va fugir esvalotat.

Camaleó del Iemen

2010-10-22T09:00:00.007+02:00

Us presento el meu camaleó: l'Enciam. És un camaleó del Iemen o Velat (Chamaleon calyptratus). Exemplar mascle prostrat a la meva mirada i a la càmera, sap qui mana i qui li dona de menjar. En realitat és una espècie de rèptil agressiva, però el anar tocant-lo tan sovint ha fet d'aquest exemplar un ésser molt agradable i sentimental. Sentimental, perquè de fet, canvia a tonalitats més vives o més apagades segons si se li dona de menjar, si li mostres una femella o si té fred, entre d'altres.

Animals curiosos amb ulls independents, mans i peus en forma de manyoples, cua prènsil, llengua utilitzada com a projectil per atrapar les desafortunades preses i cap allargat. Té les oïdes pràcticament atrofiades, però d'altra banda té molt desenvolupada la vista i el tacte. Els seus fràgils moviments o l'exhibició de colors i postures quant se li presenta un altre exemplar de camaleó al davant, són francament impressionants.

Roselles

2010-09-17T09:00:00.002+02:00

La rosella és una planta que freqüenteja els marges dels camins i a la primavera dona color a qualsevol descampat i alegria als paratges de cultiu. Espècie delicada i atrevida, no dubta en alçar-se quasi un metre per poder perfumar als excursionistes de les terres de secà.

Aquest exemplar de Papaver rhoeas és el més representatiu i comú del nostre país. Quant encara és jove, mostra una petita càpsula a l’extrem de la tija, que guarda tota la simplicitat i bellesa d’aquest esser viu. Encara que els pètals són lleument verinosos pels animals herbívors, les fulles verdes fresques es poden cuinar com els espinacs on perden les seves propietats verinoses però manté les qualitats sedants.

Argelaguer

2010-09-03T09:00:00.002+02:00

Argelaguer és un petit poble situat a prop d’Olot. És conegut pel laberint fet de branques que té al cantó, obra d’un veí després d’una dura i imaginativa dedicació. Aquest paratge s’ha convertit en un lloc d’atractiu turístic per a tota la família. A pesar de la seva grandària, el seu creador continua ampliant-lo, de fet en aquest darrer any ha construït aquestes dues torres que es veuen en la fotografia. Poder aquesta retocada imatge seria idònia per una samarreta fent publicitat del poble.

Flor de muntanya

2010-08-27T10:00:00.000+02:00

De colors roses i liles, aquesta petita planta florida no destacava davant la meravellosa cadena de marmites d’aigua gèlida que fresaven el petit mirador. La vaig trobar darrera del cartell explicatiu del paratge i vaig voler que fos ella la protagonista d’aquesta imatge.

Mulhacén 3.478m

2010-08-20T10:00:00.001+02:00

El passat dijous vaig pujar el cim més alt de la península aprofitant la meva estada a Granada. El Mulhacén té 3.478 metres d'alçada i està situat dins d'un conjunt de muntanyes metamòrfiques (majoritariament) que formen Sierra Nevada. Creada pel xoc de dues grans plaques tectòniques, guarda una gran varietat de flora pròpia també de continent africà.

Per poder coronar aquest 3.000 (un menys) va caldre recorre 15 km durant 5h 30', assolir un desnivell de 1.240 metres, 3 ampolles d'aigua ensucrada i crema solar de factor 50. Una excursió que paga la pena, però només per realitzar-la un cop (sobretot si la fas a l'estiu).

Panoràmica on es pot apreciar el Veleta a l'esquerra i el Mulhacén al fons

Foto feta des del Mulhacén on al fons es veu el Veleta... un gran recorregut.

El dibuix de l'esquerra és l'excursió dibuixada amb dades de GPS en el Google Earth.

El cranc

2010-08-14T10:00:00.000+02:00

Fent submarinisme amb tub per la Costa del Tropical (província de Granada) em vaig trobar una ostra que no feia més de 4 dits de llarg. Vaig sortir de l’aigua per poder-la inspeccionar a fons amb l’ajuda del ganivet aquàtic. El mol·lusc marí se’m resistia i al obrir-lo vaig entendre el perquè, s’estava menjant un crustaci, en concret una cria de cranc recent nascut, era molt petit i encara no tenia la closca dura (exosquelet) formada.

Racons de la Vall de Boí

2010-08-06T11:09:00.005+02:00

Aquí teniu unes fotografies de 4 racons bonics de la Vall de Boí, emmarcades un un ambient de pobles muntanyencs. Aquesta vall consta d'un conjunt de 8 esglésies romàniques que són etiquetades com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Paga la pena visitar-ho.

Balcons de Taüll

Campanar de st. Feliu de Barruera

Finestra de Durro

St. Joan de Boí

Granota roja

2010-07-30T10:40:00.002+02:00

La granota vermella (Rana temporaria) és un amfibi de pell llisa i d’un color uniforme variable tendint al vermellós. És d’hàbits crepusculars, encara que a zones de muntanya, se la pot veure bellugar durant el dia. Acostuma a trobar-se en aigües estancades, encara que també la podem observar en rierols amb vegetació abundant, on es reprodueix posant entre 5.000 a 10.000 ous envoltats d’una massa gelatinosa. Aquesta estava al bell mig d’una basa a 2.500 metres d’alçada i com que no s’apropava la vaig haver d'anar a buscar. Es troba per tot Europa.

Petjada de dinosaure

2010-07-23T11:06:00.002+02:00

A Isona (província de Lleida) hi ha un jaciment fòssil molt important on es veuen reflectides més de 2.000 petjades de dinosaure. Encara es desconeixen quants dinosaures van arribar a passar i de quines espècies es tractava. Es creuen que eren rèptils de costa, donat que les petjades que hi ha al Conca del Dellà es van formar dins l’aigua. Aquí en teniu una.

Estrella de mar

2010-07-16T11:04:00.002+02:00

Es tracta d’una estrella de mar força comuna a la costa brava. És un equinoderm anomenat Echinaster sepositus d’un color vermellós molt intens. Aquest animals asexuals són un dels grups animals més antics i més ben representats al registre fòssil. També són un dels grups més peculiars del regne animal, amb un tret molt característic; la seva simetria pentarradiada i l'absència absoluta de cefalització. Estan dotats d’un sistema vascular hidràulic, format per una xarxa de conductes plens d'un fluid diferenciat de l'aigua de mar exterior que serveix per a tasques de locomoció, alimentació i intercanvi gasós.

Sargantana roquera

2010-07-09T10:50:00.005+02:00

Fa uns dies, fent un excursió pel Pirineu de Lleida em vaig trobar amb aquesta sargantana. Pensava que es tractava d'una sargantana poc habitual, com és l'aranesa o la pallaresa, encara que després de buscar en una guia de rèptils vaig deduir que era la sargantana roquera (de roca, clar). La Podarcis muralis és una especie que a Catalunya es troba en zones muntanyoses, i en els medis humits de la meitat nord del Principat.

Aigüestortes

2010-06-29T16:16:00.005+02:00

Aquest cap de setmana passat vam fer una excursió per la zona de la Vall de Boí. De fet, vam recorre tot el riu de St. Nicolau on es situen pròpiament les Aigüestortes. Paratge esplèndid i de inigualable bellesa.

Ermita de Sant Nicolau

Aigüestortes

Més d'Aigüestortes

Bassa del Portarró d'Espot

Sant Maurici i Els Encantats

El fet casteller

2010-05-20T09:00:00.002+02:00

Aquesta és una fotografia de primer pla d’unes mans fent pinya just abans que comencin a pujar els segons damunt dels baixos. El fet casteller és fa palès en la majoria de les festes majors dels pobles, on es consumeix aquesta tradició tan pròpia de la nostra cultura.

Aquesta altra imatge de la Colla Castellera de Lleida que està feta en pic l’enxaneta feia l’aleta tot indicant que el castell està carregat (encara que no s’aprecia). També s’observa a mà dreta la figura d’una senyora geganta que acompanyava la colla i que moments abans havien fet ballar a toc de gralla i timbal.

La flor desconeguda

2010-05-13T10:03:00.000+02:00

No se com es diu, tampoc ho he buscat… és per mi una flor del tot desconeguda. No fa més de mig metre, la seva bellesa no és flamant ni el seu blanc és espectacular, però en mig d’un secarral bora Alcoletge (el Segrià) era la planta amb la tija més tendra i flor més radiant. Sobtava veure-la envoltada de matolls arrelats dins un àrid sòl d’un indret deixat de la mà de Déu, en la terra ferma.

Susqueda

2010-05-06T17:00:00.004+02:00

Aquesta és una petita panoràmica del pantà de Susqueda i del cingle del Far envoltats pels boscos de les Guillaries. Fotografia realitzada amb el mòbil (no duia la càmera de fotos) després de fer un romiatge a peu des d’Osor a la Mare de Déu del Coll.

Cries de canari

2010-04-29T09:00:00.003+02:00

Aquí tenim una fotografia de 3 pollets de canari feta el passat cap de setmana a casa dels pares. Només tenen una setmana de vida. Ens els primers dies desenvolupen una espècie de plomes provisionals, semblants al coto fluix i com tots els ocells recent nascut sorprèn la dimensió i obertura del bec, que en pocs dies serà més rígid i proporcionalment més petit que el cap.

Fàtima

2010-04-22T10:00:00.009+02:00

Aquestes són dues fotografies de l'esplanada davant de la Basílica de la Mare de Déu i de la Capelinha a Fàtima. Una feta de dia amb el cel a punt de regalimar i l'altra feta de nit, just després de ploure. Ambdues captades des del mateix lloc.

La Capelinha esta al lloc on es va aparèixer les darreres vegades la Verge Maria i on va transmetre als 3 pastorinhos el "secret" de Fàtima, que es refereix sobretot a la visió que tingueren de l'infern, a la devoció al Cor Immaculat de Maria, a la segona guerra mundial y a la previsió de danys que Rússia amb el rebuig a la fe cristiana i adhesió al totalitarisme comunista, provocaria en la humanitat.

Sa Foradada

2010-04-15T10:00:00.003+02:00

Aquesta és una de les zones més boniques de Mallorca per les formes escarpades de les roques costeres i per els seus penya-segats. Sa Foradada, un roc en forma balena que s’endinsa dins el Mediterrani és un lloc força visitat, encara que la gent no acostuma a baixar, ja que hi ha més de 300 metres de baixada per arribar-hi... paga la pena. Encara que com sempre, el més bonic és el fons marí que l’envolta, abundant en vegetació, cefalòpodes (pops, sèpies...), equinoderms asteroides (estrelles de mar) i peixos.

Pi roig

2010-04-08T10:00:00.003+02:00

Aquest és un bosc de pins o altrament anomenat pineda. És pi roig (Pinus silvestrys) típic d’ambients muntanyencs. Arbre de entre 20 i 40 metres, d’escorça gruixuda i rogenca. Fulles en forma d’agulla (aciculars) i llavors comestibles envoltats d’una dura clova resguardats dins de la pinya.

Fotografia extreta de camí al cim del Balandrau. Em sorprengué perquè el terra era una catifa verda de molsa que enlluernava (la càmera no ho ha sabut captar). Bosc net, on la majoria eren pins adults, però també s’escolava algun pi novell i més d’un frondós boix.

L'aranya

2010-04-01T10:00:00.002+02:00

La veus... ? Es fàcil, la fotografia està centrada. És un petit artròpode. Tenen vuit potes que les estén per pressió hidràulica. Format per dos segments corporals (l’abdomen i el cefalotòrax). Quasi el 100% de les aranyes són predadores. Les seves teranyines enganxoses serveixen per capturar les víctimes. Aquesta és la foto d’una de la família dels Oxyopes que estava en mig del fullatge de roures. Podríem dir que la vaig veure de casualitat, perquè és mimetitza molt bé en el seu entorn.

El Moixer

2010-03-25T10:00:00.005+01:00

El Moixer, de 1.443 metres d'altitud, és uns dels molt pics que delimiten el nostre país amb França. Situat a mà esquerra a l’altura de la Jonquera. Al cap damunt de la muntanya hi ha un repetidor, per això molt cops se l'anomena "El Repetidor". Arribar fins al cim mig nevat és d’allò més bonic: travesses pinedes, fagedes, castanyers i rouredes, passes per la vora de un rierol i visites una ermita excavada en roca en honor a la Mare de Déu. I tot això, envoltat de blanc. Un cop al cim pots gaudir d’una esplèndida vista panoràmica de tota la Catalunya Nord i del Massís del Canigó.

Cabra salvatge mallorquina

2010-03-18T10:00:00.008+01:00

Aquesta cabra salvatge (Capra cf. hircus) és típica de Mallorca. És un dels primers animals domèstics que es va dur a l’illa i que en el seu estat salvatge i amb el pas del temps ha evolucionat de tal manera que actualment té trets morfològics propis. Per tan no s’ha de confondre amb una cabra domèstica, encara que en l’actualitat en la serra de Tramuntana n’hi ha que són híbrids... cabres finolis que s’han escapat i s’han ajuntat amb les feréstecs. La insular és més petita, de pel curt i brillant, de color rogenc i negre, banyes en espiral els bocs i curtes i arquejades les femelles.

Imatge de poca qualitat degut a la boira que cobria tota la muntanya i gran part de la serralada, però s’aprecia l’esvelta i robusta silueta de la criatura de corns recaragolats.

Girona blanca

2010-03-11T10:00:00.006+01:00

Va ser el dilluns passat quant després que tots els nens amb gran alegria ( i desgràcia pels pares) tornessin cap a casa portant menys de dues hores a l’escola, vaig fer un seguit de fotografies des de la finestra de l’habitació. Neu i més neu. Tot nevat. Petits cristalls de glaç provinents de la congelació de l’aigua dels núvols anaven caient en forma de volves. Llàstima que no tingues una avioneta per fer una fotografia aèria de tot la ciutat. Els grans diuen que feia més de 30 anys que no nevava amb tanta intensitat a Girona. Imatges de no gaire qualitat però de constància. L'última és la del dia següent de bon dematí.

St. Aniol d'Aguja

2010-03-04T08:12:00.004+01:00

Perduda per la Garrotxa és situa l’ermita de st. Aniol d’Aguja. Una església romànica de la meitat del segle IX construïda per benedictins de Besalú que escaparen de l’invasió morisca i que els piadosos veïns de Sadernes i masies del voltant han anat cuidat al llarg dels anys fins l’actualitat. Fotografia captada a principis de desembre on els roures i faigs de fulla caduca encara mantenien algun folíol embrancats i d’altres que donaven matisos verdosos i groguencs esquitxant el paisatge muntanyenc. Excursió d’hora i mitja amb vistes esplèndides seguint el riu fins les gèlides i impresionants gorgues, amb el famós salt del Brull, que atreuen anualment a centenars de barranquistes per aquestes contrades.

Fotja vulgar

2009-10-07T10:49:00.003+02:00

Aquesta és una fotografia realitzada pels contorns de la primavera des d'un guaiter en els Aiguamolls de l'Empordà. A simple vista diríem que l'animal del centre de la imatge és una polla d'aigua o semblant, però no, és una fotja vulgar (Fulica atra).

Ocell amb plomatge negre i bec blanc, amb ales curtes que dificulta el seu volar, però que no impedeix fer les seves grans migracions nocturnes. Són aus amb caràcter, agressives i territorials. Viuen en llacunes i acostumen a alimentar-se de plantes acuàtiques en llacs on la vegetació es poc profunda.

Aneto

2009-09-30T17:41:00.001+02:00

Fa uns dies vam passar pel cantó del massís del Maladeta on el seu cim més important, per ser el més alt dels Pirineus, és el que es troba situat al fons d'aquesta fotografia, l'Aneto. L'aigua del glaciar permanent (fins el dia d'avui) d'aquesta muntanya baixa fins la cascada que tenim al davant que porta al Forat de l'Aiguallut i d'aquí, encara que sembli mentida, passant per la Vall d'Aran, desemboca a l'oceà Atlàntic.

Picot garser gros

2009-09-23T11:47:00.001+02:00

Aquesta és una fotografia feta en una nit d'estiu, on just abans d'anar a dormir en una acampada pels boscos de Rialb, un amic meu i jo vam sentir un "soroll" d'ocell. Després d'enfilar-nos a l'arbre en qüestió i d'enfocar amb la llanterna en un forat de picot, van treure el cap aquest dos simpàtics ocells (encara que n'hi havien més) i els hi vam fer una sessió fotogràfica. En acabat de posar, els vam tornar al seu niu.

Girona, m'enamora

2009-09-16T17:30:00.002+02:00

Emblemàtica fotografia representativa de Girona (encara que falta st. Fèlix) des de l'altra banda de l'Onyar, feta durant aquest estiu. Els colors vius i els seus reflexos fan d'aquesta imatge tan bonica de la nostra ciutat, la dignitat per ser estampada en una postal.

Escurçó pirinenc

2009-09-09T17:35:00.001+02:00

Aquest diumenge passat, després d'haber esmorzat un tall de fuet, 4 galetes i de coronar el tuc de Mulleres (3010 m.) ens vam trobat una serp: l'escurçó pirinenc (Vipera aspis).

Rèptil de cap triangular, ninetes dels ulls verticals, clara diferenciació entre cua i cos, no més de 80 cm. de llarg i el seu característic dibuix en ziga zaga amb colors marronosos, blaus i grisos enfosquits. Verinós. Si el veus, ni t'hi apropis (només si has de fer alguna foto). El verí que et pot injectar en 2 o 3 hores et pot deixar en estat crític, i a un ancià o un nen petit els pot matar. Tot i la seva perillositat, és una animal francament bonic.

Granada

2009-09-02T17:07:00.002+02:00

Aquí unes fotos fetes a Granada i voltants, en aquest més d'agost. La primera és feta des de l'Alahambra enfocant al barri del Albayzín. La foto colorida es feta a una paradeta típica amb espècies i altres productes venuts a granel. I la resta són imatges congelades d'algun aspecte dels pobles de la costa granadina que m'ha cridat l'atenció.

Balandrau

2009-08-26T11:21:00.001+02:00

Aquest és un dels cim amb més renom de la comarca, no per la seva altura (2579 metres) sinó perquè fa de talaia per observar el pics fronterisos de Girona amb França i per els seus voltants tan bonics.

Aquesta imatge del cim a pocs metres de ser coronat amb els contrastos de colors marronossos i el cel tapat dona una sensació refrescant hipnòtica que et revifa, donant les suficients forces per fer l'última atacada.

Puig que es pot fer des de Serrat, poblet al cantó de Ribes de Freser, i acabar a Quelbs, passant pel refugi de Coma de Vaca. Aquest últim molt recomanable per la seva bellesa (el riu, parets escarpades ferroses, roures...).

Cullerot

2009-08-19T10:57:00.001+02:00

Aquest és un ànec cullerot (Anas clypeata) o bec d'espàtula fotografiat a la primavera en els Aiguamolls de l’Empordà, des d’un aguait. Molt caracteristic pel seu bec amb forma de gran cullera.

Ocell que ocupa zones d’aigues dolces i salades. A Catalunya nidifica sobretot al delta de l’Ebre i del Llobregat, on troba força aliment (caragolets, petits crustacis, puces d’aigua…). Especies inconfonible amb altres de la mateixa família.

Boscos de Rialb

2009-08-12T10:51:00.001+02:00

A finals de juny vam fer amb un parell de nois de Tempir un tram de la travessa que st. Josepmaria fer en el 1937 per passar de la zona republicana a Andorra. A través d’aquest país arribà a la zona nacional on no hi havia persecució religiosa i així podria continuar la tasca apostòlica amb gent jove.

El paratge inicial és força tupit i sec, ha excepció d’aquet any, que gràcies al canvi climàtic, l’escalvament global i tota la pesca, ha plogut amb abundancia. Boscos de pins blancs i roures, roca conglomerada i terrosa, i rius d’aigua cristal·lina. Moltes cigarres fent fresa durant el dia i l’udol dels mussols al capvespre.

Os recomano vivament fer un vol per la zona o recórrer un tram d’aquest PR, a poder ser en primavera o tardor.

Corb marí

2009-08-05T10:48:00.000+02:00

L’altre dia vaig anar a fer submarinisme a la costa brava, a 10 minuts a peu pel camí de Ronda, des de s’Agaró. Just que m’estava preparant per immergir-me quant va aparèixer aquesta au d’aigua salada: el corb marí (Phalacrocorax carbo).

Aquest ocell de dimensions mitjanes, de plomatge fosc (no és impermeable) i bec estret és un ocell costaner i no pas oceànic. Ens els peus tenen quatre dits amb membranes, característica de tots els pelicaniformes. És capaç de submergir-se i nedar sota l’aigua per capturar peixos. Ocell distribuït per quasi tot el món.

Puigmal

2009-07-29T09:44:00.000+02:00

Mític cim fronteris amb França. Amb quasi 3000 metres d’altitud aquest Puig és un dels meus visitats pels excursionistes i el més alt del Pirineu gironí, que des de Fontalba es pot corona en un parell d’hores superant un desnivell de 700 metres.

Aquesta foto vol contrastar els colors verds de la gespa muntanyenca i els blaus lilossos i rosat de les flors amb amb la resta de la muntanya i el cel. El més important de la imatge queda difuminat i descentrat al fons a la dreta: la cimera del Puigmal.

Capgròs

2009-07-22T09:39:00.000+02:00

Just després que els amfibis s’aparellesin (principis de la primavera) vaig agafar 2 parells de capgrossos per observar la seva evolució i semblances. Uns eren de gripau comú (Bufo bufo) i l’altre era d’una granota pintada (Discoglossus pictus).

Les diferències inicials es veuen a simple vista. En la seva forma primera el gripau “fot un cap descomunal”, tal com es veu en la fotografia i més fosc. En canvi el capgròs de granota era més petita i de colors marronossos clars. Aquesta grandària es reflexa en al diferencia de volum en el seu estat adult. D’altra banda, quant fan la metamorfosi, ambdós disminueixen la grandària del “cap”. Una altra característica important és la durada de l’estat larvari, la del gripau és un més llarg i aquesta conserva durant més temps “la cua”, cosa que la granota l’elimina en pic desenvolupa les potes.

Després d'observar la seva evolució, les vaig tornar al seu medi natural.

Voltor comú

2009-07-15T09:41:00.002+02:00

A simple vista no vaig ser capaç de distingir amb claredat aquesta au tan majestuosa, però després de fer-li la foto i ampliar-la vaig descobrir que era un voltor.

Aquest ocell de rapinya (Gyps fulvus) s’alimenta d’animals que ja són morts, és a dir, és carronyaire o altrament dit necròfag. A la península n'hi han de 4 tipus i el més abundant, com el seu nom indica, és el voltor comú.

De seguida crida l’atenció el coll llarg i desplomat. El cap el té recobert només de plumó, perquè així és més pràctic i higiènic en el moment d’alimentar-se. Les mides d’aquesta espècie són espectaculars: entre 240-280 cm d’envergadura i un pes d’aproximadament 8 Kg. Per aquesta raó, necessiten trobar bosses d'aire calent per elevar-se. A més, el seu vol es més aviat lent, i no baten molt les ales.

Ratafia

2009-07-08T10:35:00.000+02:00

Qui no ha tastat un gotet de ratafia? Aquest productes elaborat a casa nostra és el resultat de la maceració nous verdes, conjuntament amb plantes i espècies, en una dissolució alcohòlica (aiguardent de 96º per licors o anís sec) que es deixa reposar durant 40 dies a sol i serena, on després de filtrar-la es guarda fins Nadal, on ja es pots degustar i oferir als nostres convidats després dels àpats.

Aquí os deixo un recull d’unes 40 plantes (flors, fulles, tiges o arrels) i espècies amb foto i propietats per poder elaborar la vostra ratafia.

Aquí va la recepta utilitzada aquest any:

7 litres de alcohol de 96º
4 litresd’anis sec
6 litres d’aigua
2kg de sucre
Nou verda

Romaní
Farigola
Espigol
Marialluïsa
Menta
Tarongina
Camamilla
Sajolida
Sàlvia
Pericó
Espernallac
Regalèssia (arrel)
Llimona (pela)
Ginesta
Nou moscada (ratllada)
Clau
Orenga
Alfàbrega
Canyella
Til·la
Saüc
Poleo
Cua de cavall

Llacs de les Bulloses

2009-07-01T10:11:00.001+02:00

Un dels llocs més bonics de la Catalunya Nord possiblement sigui aquest racó al voltant del pic Carlit i Peric: Els llacs de les Bulloses.

És un conjunt de petits llacs d’aigua “perenne”, clara i tirant a freda. Lloc idílic per anar a fer una acampada, fer la teva foguereta, banyar-te i pescar. Paratge natural, on l’últim cop que vaig anar-hi s’ens creuar un cérvol per la carretera just davant nostre. A demés, si t’ànimes, pots pujar el “pic du Carlit” després d’unes dues hores d’esforç (que paga molt la pena). Pots contemplar la bellesa d’un paisatge esquitxat de colors blaus, verds i grisos endinsat en un silenci i un airet propi d’un gran cim.

Granoteta pintada

2009-06-24T09:45:00.002+02:00

És una granota que més que pels colors es diferencia pel seu aspecte esvelt amb un cap mes o menys puntiagut, amb la membrana interdigital dels peus posteriors reduïda. Timpà molt poc visible. Aspecte general és semblant a la granota comú, però de dimensions més petites i arrodonida, poden arribar als 7 cm. de llarg. La coloració varia segons la subespècies, encara que en termes generals de color verdós, gris o oliva, amb taques allargades o arrodonides en una pell llisa i lluenta. D'hàbitats relativament aquàtics, on és activa tan de dia com de nit. Suporta aigües salobres.

Ànec collverd

2009-06-17T13:25:00.000+02:00

L'ànec collverd (Anas platyrhynchos) és l’espècie d'ànec més comú gràcies a la seva adaptació i aprofitament de diferents fonts d’alimentació. D'aquest deriven moltes races domèstiques.

El mascle té el cap verd ablauat, pic groc, pit marronós amb un collar blanc i cos gris. La femella és de colors més apagats (marronosos) i de proporcions més grans, semblant a altres espècies d’ànecs. En l’època de cria, coloca de 3 a 12 ous que els incuba durant 2 o 3 setmanes, on aquests pollets grocs després de néixer, seguiran a la mare allà on vagi i ells mateixos cercaran menjar des del primer instant. Começaran a volar cap al 2 o 3 mes.

Es troba en tot l’hemisferi nord, vora els rius i estanys.

Vidriol

2009-06-10T10:07:00.001+02:00

Tot tenir aspecte de serp, no és una serp!... és una sargantana sense potes. Es mou reptant com una serp i té llengua bífida... però té parpelles, com qualsevol sauri.

L’Angilis vulgulus és un rèptil d’escames petites i brillants, viu en hàbitats humits amb força cobertura vegetal herbàcia i semi arbustiva, evitant terrenys secs i exposats. Animal crepuscular i nocturn, molt tolerable al fred. Amb freqüència se’l pot observar després de les pluges on troba la seva presa preferida; el cuc de terra. Espècie ovovípara. És totalment inofensiva, no va intentar atacar ni quant la vaig tocar. Apesar del seu aspecte vulnerable i fràgil, pot arribar a viure uns 35 anys.

Reineta

2009-06-03T10:11:00.001+02:00

La reineta (Hyla meridionalis) és una petita granota arborícola de 5 cm de longitud, amb la pell llisa i de color verd brillant. Amfibi amb potes llargues adaptades per a fer bons salts amb una espècie de ventoses al dits per poder enfilar-se on sigui. Viu vora l’aigua i es d’hàbitats crepusculars. A pesar de les seves dimensions, és una de granotes amb el rauc més potent, utilitzant el sac vocal com si fos un amplificador per poder atreure amb les seves “melodies” a la seva futura muller.

Girona, temps del flors

2009-05-27T10:09:00.002+02:00

Girona, temps de flors, és una exposició-concurs dins de la ciutat de Girona, sobretot al voltant i dins del call jueu, on es floreixen el aparadors de les tendes, carrers i patis interiors d'algunes cases antigues. Mai hi havia estat i la veritat es que és impressionant: color, aroma, l'art i gent es barregen formant un ambient inigualable que circula per les arteries del centre de la ciutat. Sinó hi has anat mai, t'ho recomano molt vivament i franca. Aquí teniu un recull de fotografies pel que fa aquest any, que segons els experts, no ha estat tan espectacular com l'any passat.

Xarxet comú

2009-05-20T10:08:00.001+02:00

Aquest ocell (Anas crecca) fotografiat a l’Alt Empordà és el més petit de tots els ànec europeus assolint els 35 cm de llargària. Aquest exemplar mascle (normalment tots el mascle d’ànecs són més vistosos que les femelles, per així atreure-les) té el cos gris i el cap vermellós amb un taca verda al voltant de l’ull. Espècie típicament granívora, encara que també pot menjar plantes, insectes, mol·luscs i altres. Au que arriba a les nostres contrades cap al setembre i se’n va al març. Són molts ràpids en vol i formen estols compactes.

Gra de Fajol

2009-05-13T10:11:00.002+02:00

Aquest any en Salva i jo, l’hem començat molt fort, i amb mal de cap (del fred i per dormir poc). El dia 1 de gener a 2/4 d’once trepitjàvem el cim del Gra de Fajol totalment nevat, amb una sobrecapa de neu verge del dia anterior, que es desfeia sota les nostres botes. Una sensació única i que paga la pena. Ser el primer del dia que fa el cim i que per tan, el que obra camí, gaudir del impressionant paisatge d’un dia fantàstic amb plena visibilitat i “disfrutar” d’allò més baixant esquiant damunt de neu pols, tot allò que has trigat tan a pujar. A les dues, ja estàvem a casa a punt d’endrapar el primer “espectacular” (encara que cada dia és espectacular) dinar de l’any.

Serp Verda

2009-05-06T10:13:00.001+02:00

Aquesta serp verda (Molpolon monspessulanus) observada en el jardí de casa d'un amic meu, és en potència la serp més gran d’Europa, podent assolir quasi els 2 metres i mig. De jove, acostuma a presentar diversos colors morrons, verds, blancs... d’adulta sol ésser d’un color verd uniforme, d'aquí el seu nom en català. És l’única colobra que tenim al país que posseïx verí per immobilitzar a les seves presses, però per l’home és poca l’amençaza que representa, donat que el ullals inoculadors es situen a la part posterior de la boca i si sota alguna estranya situació ens mossegues (al voler-la tocar, per exemple) difícilment ens injectaria el verí. Si ho fes, no representaria estar en perill de mort, però hauríem d’acudir al metge que ens alleugeraria els símptomes (mal de cap, mareig, inflor de la zona afectada... els típics d'una mossegada).

Cigonya

2009-04-29T09:02:00.001+02:00

La cigonya blanca (Ciconia ciconia) és l’au urbana més gran que tenim a Girona. Amb potes llargues, vol pesat, plomatge majoritàriament blanc i coll allargat acabat en un vermellós bec. El nius de quasi 2 metres de diàmentre són “perenes”, en pic en fan un, l’útilitzen sempre (no se perquè no ho fan els altres ocells), encara que abans de tornar a pondre-hi, l’han de reconstruir. A pesar que són ocells migratoris i “por san Blas las cigueñas verás”, últimament (almenys a Lleida) s’hi troben molt bé i si queden tot l’any. Aquesta foto feta als Aiguamolls de l’Empordà (no té gaire merit, perquè n’està ple) és d’una parella que després de claquejar, soroll que fan al tancar repetidament i forta la boca, estan acabant de prepar la nova llar per als seus futurs polls.

Tortugues de Florida

2009-04-22T10:14:00.001+02:00

Les tortugues de Florida o d'orelles vermelles (Pseudemys scripta elegans) s'han convertit en animals de companyia. Pot ser pels seu escàs manteniment i/o la seva bellesa quant és petitot. Molts nens la tenen a les seves llars dins d'un petit recipient que fa de terrari. Quant són adultes, (uns 7 anys de vida i bora els 15 cm. d'allargada) es descobreix la seva poderosa mandíbula capaç de fer mal al més intrèpit, i això fa que perdi tot l'interès i sorgeix el temor a ser ferit per aquesta tortuga. La gent en comptes de donar-lo a un centre de recuperació de rèptils, l'avoca als rius. Actualment està desplaçant i provocant la desaparició de les nostres dues espècies autòctones, ja que les importades són molt resistents al medi que els envolta i arriben a dimensions més grans.

La gralla

2009-04-15T09:09:00.001+02:00

M’agrada molt aquest instrument d’ensà que vaig sentir La Flama d’Obrint Pas (un grup valencià de música ska i de mestissatge) i la faig sonar des que estic com a graller a la colla castellera de la Universitat de Girona, els Xoriguers de la UdG.

La gralla forma part del conjunt d’instruments anomenats oboès, és a dir instruments de vent, de fusta i de doble llengüeta. De caràcter rústic i de soroll estrident (amb un fresa semblant la de l’ocell anomenat; gralla), és un instrument de carrer, encara que hi han versions més harmonitzades com la gralla dolça o la dolçaina valenciana.

L’ús obligat en la construcció de castells, segurament ha estat el fet determinant en la conservació d’aquest instrument fins als nostres dies. També en moltes comarques s’utilitza en manifestacions populars com són les processons, balls de bastons, matinades...

Us deixo uns quants acords dels repertori dels Grallers del Tempir, per si algú l’interesa aprendre quatre cançons. També és poden tocar amb flabiol.

Calçotada

2009-04-08T10:08:00.001+02:00

El calçot és un vegetal típic de les nostres terres, sobretot de la zona de Tarragona. Aquesta ceba allargada (Allium cepa) d’uns 25 cm. de longitud, s’aconsegueix d’apilonar (calçar) terra sobre el brots de ceba, per tal d’aconseguir que la part blanca adquireixi aquesta llargada. Es sol plantar els bulbs cap a la tardor i es recullen i consumeix en els mesos de febrer i març.

A través del calçots i la salsa romesco que l’acompanya i dona la major part del sabor a la ceba, sorgeix la calçotada com una festa on es mengen, un cop aquests han estat cremats a foc viu (no amb la brasa). En acabat i abans de ser empassats, es guarden embolcallats amb paper de diari, per a que s’acabin de coure i mantinguin l’escalfor. També es sol condimentar amb un segon plat de botifarres o altra carn feta a la brasa amb el seus respectius gots de vi.

La canària

2009-04-01T10:05:00.001+02:00

La Joana és la meva canària preferida de tots els ocells que tinc al volader, no perquè sigui la més lletja, sinó perquè es la que li he dedicat més temps. Igual que l’any passat en l’època d’aparellament, ha estat atacada per una altra canària. El resultat aquest cop, a part de deixar-li tot el cap sagnant, ha estat la pèrdua de l’ull esquerre. En estat salvatge hagués mort, perquè ningú li hauria aplicat aigua oxigenada i betadine damunt d’unes ferides molt crítiques. Estic orgullós d’ella, perquè a part de ser dura i resistent, l’any passat va ser l’única que aconseguir tirar endavant les seves postes. Espero tornar-la a introduir amb els altres per a que trobi parella i ens empleni la gàbia de nous ocellets.

Caixes niu

2009-03-25T10:59:00.000+01:00

La caixa-niu, tal com indica el seu nom és una caixa per facilitat la cria d'ocells. Aquest any n’he fet dues per incentivar que criïn els ocells que acudeixen a menjar cada dia a la terrassa de casa, aprofitant totes les llavors que surten de la gàbia dels canaris. Els mes freqüents són els pardals i les tórtores turques, encara que també han aparegut cotxes fumades, tallarols capnegre, coloms, verdums i algun cop garses i gavians argentats. Aquí os deixo un croquis per si os animeu a construir-ne una, només cal un tros de fusta d’un armari vell o per l’estil, uns claus i una xarnera per veure amb discreció l’evolució de la posta dels futurs hostes. Aquí teniu les mesures de la caixa-niu.

Gripau comú

2009-03-18T22:41:00.002+01:00

L'altre dia vam realitzar amb uns quants nois del Tempir un via ferrada muntada d'amunt de les Gorges de Salenys, molt aprop de st. Cristina d'Aró. Em vaig trobar molts exemplars d'aquesta espècie d'amfibi, el gripau comú (Bufo bufo). Aquests animals de sang freda en època de cel, s'apropen als basals i rius per trobar parella. Els mascles, que els hi surten unes taques negres als dits temporalment, són els primers en arribar i els més grossos són els que aconsegueixen conquerir el cor d'una femella. La proporció aquestes és d'1 cada 5 individus, cosa que provoca rivalitat. Les femelles són de dimensions més grans i després de la copula que dura varis dies, dipositen uns 2.000 ous en una massa allargada i gelatinosa. D'aquests projectes de gripau, pocs arriben a l'edat adulta.

Verdum

2009-03-11T17:16:00.001+01:00

Últimament venen a visitar als meus canaris certs ocells. L'altre dia van venir una parella de verdums (Carduelis chloris), el de la foto és un mascle. Són ocells petits de la família dels fringíl·lids i al març ens deleiten amb el seu agradable cant i balls nupcials. Són de color verd groguenc, amb un bec ample i ferm preparat per trencar llavors sòlides i gruixudes. Es pot trobar tot l'any al vell mig de la ciutat, als boscos i voreres de rius. A Girona crien en les branques dels castanyers, plataners, ginkos i altres arbres dels parcs.

Faig

2009-03-04T11:26:00.002+01:00

Olot està envoltat per grans fagedes. El Puigsacalam (1515m.) esta envoltat per un gran bosc on sobretot hi han faigs. Aquest no ho sembla un Fagus sylvatica per la seva forma artística, ja que normalment aquestes plantes cadusifolis pujant rectes cap al cel i no fan piruetes amb les seves gruixudes branques grisasies. Suposo que la forma estrambotica d'aquest arbre és degut a que al estar al llindar del bosc, l'aire l'anat moldejant al seu gust. Aquesta és una foto és del novembre, ara els fongs de les seus membres deu estar cobert pel fullatge verd.

El sard

2009-02-25T11:41:00.003+01:00

Aquesta és una fotografia d'un Sard (Diplodus sargus) pescat a la Costa Brava. Després de dipositar-lo en un cubell blau i li vaig fer una fotografia amb flaix. Va quedar així d'artística.

És un peix molt comú en els fons rocosos i d'alguer. Menja tot mossegant mol·lusculs, com ara musclos, així com garotes i altres invertebrats marins. Com qualsevol peix de roca, quant et veu, intenta amagar-se a baix de les roques on esguard quiet.

Serp blanca

2009-02-18T12:59:00.001+01:00

Aquesta serp blanca (Elaphe scalaris), suposo que d'uns 8 anys de vida. Espècie de color clar marró clar, depenen de la zona i ventre més blanquinos (d'aquí el seu nom). Ja perdut les línies horitzontals de la seva joventut deixant només les dues verticals de l'espècie adulta. Rèptil sense veri i que mata amb constrició majoritariament petits rosegadors i polls d'ocells. Gran escaladora. Fotografia realitzada prop del riu Segre (Lleida).

Mosquiter comú

2008-07-15T20:29:00.004+02:00

Estava contemplant tranquil·lament el paisatge quant en el pi del davant va aparèixer aquest "muxó", un mosquiter comú. De color gris de ventre i verdós d'ales, el mosquiter busca aliment entre els arbres i al terra.

Pardal

2008-05-05T20:43:00.003+02:00

El passer domesticus és un ocell urbà, molt habitual als carrers, parcs i jardins de les nostres ciutats. Aquest exemplar mascle està fotografiat en el tronc pelat de l'heura de l'edifici del davant de casa... molt senzilla i fàcil de fer.

Rosella

2008-04-23T22:55:00.003+02:00

Fotografia d'una papaver rhoeas, herba anual que en aquesta època llueixen prop dels camps de cultiu. Foto feta amb flaix i ben aprop, reflexant un color vermell viu i intens.

Fulla

2008-02-25T19:58:00.003+01:00

Aquesta és una fotografia d'una fulla enredadera del meu jardi abans de caure just al final de la tardor passada.

Salamandra

2008-02-20T09:06:00.003+01:00

Després d'un dia humit en acabat de ploure, per les rodalies de Girona ciutat hem vaig trobar aquest exemplar adult de salamandra salamandra amb els seus colors llampants tan característics que adverteixen de la toxicitat de la seva pell, inofensiva per a les persones.

Terra

2007-11-21T20:58:00.004+01:00

Aquesta és una fotografia del terra amb gla i fulles d'alzina... impressionant no ho és, però la seva singularitat és apta per un fons d'escriptori de tardor.

Amb branques o sense?

2007-09-01T11:35:00.003+02:00

Fotografia realitzada un matí per la zona del ripollès, un dia ennuvolat. Son uns contrastos forts, la claror del sol i la foscor dels núvols blancs contrastant amb un cel blau clar. Amb branques o sense? Sense branques poder que és més nítida i menys cargada. Ambdues aptes per un fons de pantalla.

Aigua gelada

2007-07-14T16:25:00.003+02:00

Aquesta és una fotografia d'un petit salt d'aigua del desglaç de la neu del Puigmal aquesta primavera.

Cotorres

2007-07-05T14:24:00.004+02:00

Fotografia de dues cotorres de pit gris que estan preparant el niu per fer la primera posta d'ous. Encara que aquesta imatge és extreta a Empuriabrava (on hi han moltes aus migratòries), és un au abundant arreu del país.

Posta de sol

2007-07-03T12:38:00.004+02:00

És una de les mil postes de Sol que vam gaudir l'any passat quant vam anar a Menorca amb el Tempir durant la festa major de Girona. Els raigs del sol atravessant els nuvols són més impresionants quant els veus en directe.

L'espígol i l'abella

2007-06-30T12:33:00.003+02:00

Anant a recullir plantes per poder elaborar la ratafia per aquest any, hem vaig trobar un matoll d'aquesta planta aromàtica i medicinal que estava ple d'abelles. En aquesta fotografia, apart de trobar-hi al centre l'insecte, també és capta en aquesta imatge inclinada les branquetes d'espígol a punt de florir.

Matança del porc

2007-06-27T11:12:00.003+02:00

És tradició a Arbúcies i a molts pobles de les nostres terres fer la matança del porc, quant aquest està ben cebat. La primera imatge mostra com es va llimant el porc i les flames que encara el rosteixen de fons. L'altra foto ens ensenya l'animal obert, d'on s'aprofita tot.

Sol i nuvols

2007-06-25T10:11:00.003+02:00

Aquesta és una fotografia realitzada al Sol uns minuts avans d'amagar-se, en un ambient fred que envolta les petites muntanyes del davant del Aneto.

Podem observar, en una imatge semblant com els nuvols són estiras pel vent del sud.

Un llangardaix verd

2007-06-18T21:06:00.003+02:00

Foto realitzada en una sortida al Puigsacalm a finals d'Abril. Un llangrdaix verd, mascle, d'uns 7 anys de vida. Segurament habia menjat quelcom, donat que és bastant difícil trobar-lo tan quiet.